En plan d'humor i altres herbes.

Tret del Facebook.

Un dia hi habia una manifestacio de noies que fumen( ja m'enteneu) i es queixaven de les condicions en les que habien de treballar i que l,administracio no les tenia en compte.Despres de molts dies d'aldarulls, va tenir que sortir el ministre de trenall i va fer una promessa!!! Les va aconsellar que s'apuntessin a les oficines del paro per que mirarien de camviar la normativa i que elles tambe puguessin tenir un treball digne.

Al dia seguent les oficines del paro eren molt llargues esperant que els hi toques el torn.Total, que passe per alli una padrina de 98 anys i li pregunta a la ultima si donaven algo ja que hi habia tanta gent.La noia pense!!!!!! I ara que li dic????.Al final improvissa una resposta pensant que no es quedaria" miri al arribar al lloc et donen una bossa de pedadilles".Com que tampoc tenia res mes que fer es queda fent cua com una mes del grup!!!.Despres de molta estona arriba al lloc i el funcionari se la mira extranyat i li retreu...........dona,dona voste tambe amb aquesta edad? I ella diu........ queeeeeee aixi tal com me veu m'agradem molt i encara que no tingui dents les xupo totes!!!

Dos turistes estrangers visitant Barcelona mentre passejaven per la plaça catalunya.

Un contesta:
Mira que arriben a ser educats aquests catalans que es posen a ballar sardanes de puntetes un diumenge de bon matí per no despertar als veïns.

Qué vol dir que no reme més Sr. Llopis...!!  ¿Estem o no estem tots en el mateix vaixell?

Un viatger arriba a una illa habitada únicament per caníbals i descobreix en un supermercat una secció especialitzada en cervells humans. La llista de preus exhibida és la següent (la moneda local és el caríbal):
> Cervell d’artista: 1.115 caríbals / Kg
> Cervell de filòsof: 1.299 caríbals / Kg
> Cervell de científic: 1.699 caríbals / Kg
> Cervell de fatxa: 6.299 caríbals / Kg
El viatger dedueix pel preu molt més elevat del cervell de fatxa que aquest ha de ser el més desitjat i l’hi comenta al dependent.
— Fa broma o què? —exclama el dependent— . Sap quants fatxes hem d’aconseguir per arribar a un quilo de cervell?

• Elvira, aquesta nit he somiat que anava de compres al supermercat
- Doncs jo he somiat que feia un trio
• Suposo que jo també hi era
- NO Cornelius, tu estaves comprant al supermercat!!!

Una mare tenia tres filles en edat de casar-se. Totes tres es van casar el mateix dia. La mare estava molt contenta per aquest fet i una mica preocupada per com començarien la seva vida matrimonial. Abans de marxar de lluna de mel els hi va fer prometre a totes elles que li enviarien una postal amb unes breus paraules sobre com havia estat la primera nit matrimonial...

La primera noia va enviar una targeta des de Mallorca dos dies després del casament. La targeta no deia res més que Nescafé. La mare es va quedar desconcertada al principi, però després va anar a la cuina, va treure el pot i va llegir a l'etiqueta: Molt bo, fins a l'última gota... La mare es va ruboritzar, però estava contenta per la seva filla.

La segona filla va enviar una targeta des de París una setmana després del casament, on hi havia escrit Malboro. La mare ara ja sabia com esbrinar i va anar directament a les cigarretes del seu marit, i va llegir al paquet: Extra llarg... La mare una mica avergonyida va somriure, però estava contenta per la seva filla.

La tercera filla havia anat a Roma per a la seva lluna de mel. La mare va esperar noticies una setmana. Va passar una segona, i una tercera, i res ... ¡Al cap d'un mes, per fi va arribar una targeta! En ella hi havia escrit amb una lletra molt tremolosa, les paraules següents: British Airways. La mare va agafar una revista d'actualitat, va fullejar les pàgines poc a poc per por a trobar-se amb el pitjor i finalment va veure l'anunci de la companyia aèria. Aquest deia: Tres vegades al dia, set dies a la setmana, en totes direccions...

Hi havia una dona que li costava molt quedar-se embarassada. Després de molt temps aconsegueix tenir una nena molt bonica.
Com agraïment fa una promesa a Déu.
Al moment de casar-se la nena, li faria un regal.
Arribat el moment, li diu a la seva filla i al gendre que com a viatge de noces els regalava un viatge a Roma i al Vàtica amb totes les despeses pagades per què era una promesa que va fer.
El viatge a ells no els hi feia molta gràcia perquè feia pinta d'avorrit!!!!! i decideixen de no fer cas i anar-se'n a Cuba a viure la disbauxa!!!.
Acabat el viatge de noces, a ella li entren remordiments i a ell se li ocorre una idea!!!. Saps què podríem fer???.
Què? Contesta ella.
Podries arrencar-te uns quants péls del "florero" i dir-li a la teva mare que li hem portat una relíquia de la barba de Sant Pere!!!.
A la tornada li donen a la seva mare una caixeta molt bonica i li diuen això!!!! Ens hem gastat una fortuna però sabem que una relíquia així t'agradaria molt!!!!.
A l'obrir la caixeta se li escapa...." Ufffff quina pudor de peix!!! Com es nota que Sant Pere era pescador!!!!"